Parlar amb Eduard Agell HernĂĄndez, Ă©s una bona manera dÂŽentendre de quĂš va aixĂČ del negoci de la restauraciĂł
Lâestiu de 2021 vas reobrir Cal Pachurri. Com estĂ funcionant aquesta iniciativa?
La veritat Ă©s que estem molt contents. La resposta ha estat molt bona, la gent ha acceptat molt bĂ© el que hem vingut a fer. Cal Pachurri Ă©s un local emblemĂ tic de Vilanova i, a lâhora dâagafar el relleu del Ramon i la Marta, per a nosaltres era molt important fer-ho molt bĂ©. No volĂem ser un lloc mĂ©s de tapes, volĂem venir a contribuir a lâevoluciĂł del Passeig. AixĂ com al centre de Vilanova avui estĂ molt bĂ© anar-hi a sopar, crec que al Passeig tambĂ© li faltava una mica de moviment.
I creus que sâestĂ aconseguint, aquest
moviment al Passeig?
Penso que sĂ, perĂČ no nomĂ©s perquĂš hem arribat nosaltres, sinĂł tambĂ© per altres obertures de locals molt interessants i divertits. El que volem Ă©s que la gent pensi: anem a sopar al Passeig, Ă©s igual a on. Que vinguin a la façana marĂtima, perquĂš aquĂ poden trobar un bon arrĂČs, unes bones tapes o una bona pizza. Crec que entre tots estem aconseguint que hi hagi aquesta interessant oferta gastronĂČmica al Passeig. Nosaltres, els que ja hi eren, i els que venen.
Creus en la bona competĂšncia?
Ăs que jo crec que aixĂČ no Ă©s competĂšncia, Ă©s concurrĂšncia. Si un local estĂ ple, la gent va a lâaltre. I aixĂČ Ă©s molt maco, perquĂš la gent ha decidit: anem a picar alguna cosa al Passeig. Potser encara hi ha qui considera aquesta zona com nomĂ©s dâestiu. Ara mateix hi ha propostes molt bones de restauraciĂł, perĂČ potser encara faltaria una mica mĂ©s dâoferta. Crec que a poc a poc aixĂČ sâanirĂ arreglant, any rere any hi ha grans professionals que aposten per aquesta zona. Com mĂ©s siguem, millor. PerĂČ, sobretot, fem-ho bĂ©.
La qualitat ha de ser la base de
qualsevol oferta gastronĂČmica?
Nosaltres ho tenim molt clar, perquĂš tant a Cal Pachurri com al Xiringuito Miramar, on soc cap de cuina, la qualitat Ă©s superimportant. I hem de ser al mĂ xim de reals en el que oferim a la taula. Si un plat no encaixa perquĂš per fer-lo necessitem una matĂšria primera que no podem repercutir en el preu, Ă©s preferible no fer-lo. Ăs millor oferir una bona ensaladilla russa, feta cada dia i amb productes naturals, amb un bon oli i una bona ventresca de tonyina, que no pas intentar portar un plat que no pots dur a terme perquĂš lâhauries de vendre a un preu no assumible.
PerĂČ aixĂČ no suposa una renĂșncia?
Quan tu elabores una proposta gastronĂČmica en qualsevol entorn, has de pensar en un seguit de parĂ metres: on estic, a quin preu puc vendre, etc. Si tu entens que algunes coses no les pots fer, Ă©s millor deixar-les estar. El mĂ©s important Ă©s ser honestos amb el que fem. Si no, estem desprestigiant el nostre propi ofi ci. Tant per a mi com per a tots els que treballen a Cal Pachurri, Ă©s bĂ sic que quan portem un plat a la taula, no es pugui discutir la seva qualitat. El marisc que ens fem portar directament des de GalĂcia, el fi let de vedella nacional, la gamba de Vilanova que ens porta cada divendres Peixos Ventura⊠Treballar amb tot aquest producte fresc juga a favor de Vilanova i de la seva façana marĂtima.
Com sâaconsegueix disposar de
proveĂŻdors de proximitat fi ables?
Com deia abans, al darrere de qualsevol proposta gastronĂČmica hi ha una feina de recerca. El producte de la llotja de Vilanova, el confi em al Ventura, que creiem que estĂ fent una feina molt bona. Igual que nosaltres volem portar el millor plat a la taula, el proveĂŻdor ha de voler servir-te la millor matĂšria primera. Per exemple, la gamba de Vilanova, els tomĂ quets, les hortalisses⊠AquĂ tenim grans professionals, com Fruites Claramunt, o Vila Aurora, que ho donen tot per servir-te el millor. Ăs molt important treballar amb productes de proximitat i proveĂŻdors de confiança.
PerĂČ com ajustar els preus perquĂš el
negoci se sostingui?
Doncs cal que el client viatgi per tots els plats que ofereixes a la teva carta, sigui en una primera visita o en les segĂŒents. Hi ha plats amb mĂ©s marge comercial que altres. Tots el que elabores a la teva cuina et donen un rendiment mĂ©s gran, perquĂš el producte base el transformes dâacord amb els teus coneixements, perĂČ nâhi ha dâaltres, altres productes, com les gambes o les cloĂŻsses, que no et permeten massa marge de maniobra. Per aixĂČ en una carta cal buscar lâequilibri entre els ingredients que tenen molta transformaciĂł, i mĂ©s marge, i els que en tenen poca.
Creus, doncs, que la clientela estĂ
acceptant bé la vostra proposta
gastronĂČmica de tapes?
Crec que a la gent li agrada molt que tinguem una carta base i tambĂ© productes que ens arriben cada dia, des de les llotges de Vilanova o a la RĂ pita, o producte de temporada, com ara mateix la carxofa. El concepte Ă©s tenir els plats de sempre, perĂČ que quan el client sâassegui a la taula, et pregunti tambĂ© quĂš hi ha fora de la carta. Els llagostins, la carxofeta, els bolets quan Ă©s temporada, o uns pĂšsols. Crec que el que li agrada a la gent quan ve a Cal Pachurri Ă©s trobar-se aquest producte acabat dâarribar, fora de la carta, que anomenem recomanacions de veu. Ens agrada posar a taula allĂČ que ens agradaria que ens posessin a nosaltres.
Com veuries una campanya
promocional de la Platja de Vilanova?
Anys enrere hi va haver ja una campanya de promociĂł de la façana marĂtima. Tota promociĂł Ă©s benvinguda, perquĂš es podria fer mĂ©s, segur. GastronĂČmicament, jo crec que tots els locals de la Platja tenen una entitat prĂČpia. No tenim un Passeig amb cadenes nacionals o internacionals, sinĂł que darrere de cada local tots els vilanovins sabem que hi ha algĂș concret, molts cops empreses familiars, emprenedors, i aixĂČ ens dona una personalitat, amb uns equips que es desviuen perquĂš allĂČ funcioni. Ăs un concepte com el de les fondes antigues. Hem de continuar treballant perquĂš aixĂČ es mantingui. SĂłn projectes fets tocant de peus a terra, no des de grans despatxos. Darrere de tot aixĂČ hi ha una personalitat, i jo crec que el client de Vilanova i tambĂ© el de fora, ho percep. AixĂČ no ho tenen a tot arreu. A Vilanova ho tenim, i potser no ho sabem comunicar prou bĂ©